Pàgines

diumenge, 23 de gener del 2011

Premi Arte y Pico / Premio Arte y Pico

Aquest premi m'ha arribat procedent d'una gran amiga de fa anys, la Sònia, i d'una nova, de les que la blogosfera m'ha permès conèixer virtualment, la Marta. Moltes, moltes gràcies a totes dues! en el meu nom i en de la Pilar.

Les normes del premi són:
  • Has d'elegir 5 blocs que consideris mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat blocaire, sense importar l'idioma.
  • Cada premi atorgat ha de tenir el nom de l'autora i l'enllaç al seu bloc perquè tothom pugui visitar-lo.
  • Cada persona premiada ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i l'enllaç al bloc de la persona que l'ha premiat.
  • Premiada i premiadora, han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico, perquè tothom sàpiga l'origen d'aquest premi.
  • Exhibir aquestes regles.
No ha estat fàcil escollir aquests 5 blocs, en aquests espais virtuals tothom expressa la seva creativitat, d'una manera o altra, i sempre trobes alguna cosa interessant que tu ignoraves, són portes obertes a les persones i al que els agrada compartir, però bé només poden ser 5, per tant aquest és el meu quintet premiat:
  1. Raquel, perquè un bon dia vaig veure un dels seus dibuixos i vaig descobrir tot un univers "maggic" ple de creativitat, que em va encisar.
  2. Maria, per la creativitat dels seus treballs i la cuidada elaboració de les seves entrades, amb unes grafismes plens de colors i diversitat de tamanys.
  3. Virtudes, per les seves idees i l'entusiasme amb el que comparteix els seus projectes.
  4. Mercedes, per deixar-me sempre amb la boca oberta. Tot i que voldria que compartís aquest premi amb el col·laborador del seu darrer projecte, un manetes!
  5. Ale, per la seva simpatia i els seus magnífics treballs, i per donar a conèixer nous indrets desconegusts per a mi.
Espero que us agradi!


Este premio me ha llegado procedente de una gran amiga de hace años, Sonia, y de una nueva, de las que la blogosfera me ha permitido conocer virtualmente, Marta. Muchas, muchas gracias a las dos! en mi nombre y en de Pilar.

Las normas del premio son:

  • Debes elegir 5 blogs que consideres merecedores de este premio por su creatividad, diseño, material interesante y aporte a la comunidad bloguera, sin importar su idioma.
  • Cada premio otorgado debe tener el nombre de su autora y el enlace a su blog para que todos puedan visitarlo.
  • Cada persona premiada debe exhibir el premio y colocar el nombre y enlace al blog de la persona que la ha premiado.
  • Premiada y premiadora, debe exhibir el enlace de Arte y pico, para que todas sepan el orgen de este premio.
  • Exhibir estas reglas.
No ha sido fácil escoger estos 5 blogs, en estos espacios virtuales todo el mundo expresa su creativdtad, de una manera u otra, y siempre encuentras algo interesante que tu ignorabas, son puertas abiertas a las personas y a lo que les gusta compartir, pero como sólo pueden ser 5, éste es mi quinteto premiado:
  1. Raquel, porque un buen día vi uno de sus dibujos y descubrí todo un universo "maggico" lleno de creatividad, que me atrapó.
  2. María, por la creatividad de sus trabajos y el estilo de sus entradas, con unos grafismos llenos de colores y diversidad de tamaños.
  3. Virtudes, por sus ideas y el entusiasmo con el que comparte sus proyectos.
  4. Mercedes, por dejarme siempre con la boca abierta. Aunque querría que compartiera este premio con el colaborador de su últimoproyecte, un manitas!
  5. Ale, por su simpatía y sus magníficos trabajos, y por dar a conocer nuevos lugares desconocidos para mí.
Espero que os guste!

diumenge, 9 de gener del 2011

Cròniques Nadalenques / Crónicas Navideñas

Bona nit i Bon Any! Avui diem definitivament adéu a les festes de Nadal, encara que el Reis van passar dijous, amb el pont i el cap de setmana això s'ha allargat una mica més del compte.

És el moment de plantejar-se bons propòsits, nous projectes o, simplement, continuar endavant, que no és poc. Però, abans, voldria fer un petit parèntesi per fer-vos una crònica dels meus Nadals, si no heu quedat fins el capdemunt de les festes i voleu acompayar-me.

Com cada any, la nit de Nadal ens vam reunir amb la meva família política, no m'ha agradat mai gaire aquest terme, però per aclarir-nos és el millor, això de sobrevinguts tampoc és que em faci el pes. Sóm una colla ben nombrosa i sempre acostumem a portar un detallet pels grans, concretament per les senyores; mira! la cosa va així, deu ser que els homes no s'ho han guanyat.... alguna vegada això haurà de canviar, potser l'any vinent! Ja estem massa crescudets per fer cagar el tió!

Els nens, que són els reis de la festa, sí que ho fan i esperaven el moment amb impaciència. Havien anat atipant al Tió de Nadal que, segons afirma el meu nebot Àlex, anava boig per les galetes de xocolata i havia deixat de banda les sucoses mandarines que tan li agradaven els Nadals passats. Havent sopat, culleres de fusta en mà, va començar el ritual d'inflar a bastonades al pobre tió, mentre entonaven la cançó màgica que feia que sota la manta apareguessin els regals.

Per aquesta ocasió havia decidit fer alguna cosa jo mateixa, en comptes de comprar-la. Vaig pensar en un punt de llibre, li posaria una cintenta, així, també podia servir com ornament, a gust del consumidor. Inicialment també volia incloure als nens, però vaig descartar la idea perqué em va semblar que no els hi faria gràcia. Em vaig equivocar en algun cas, quan la meva neboda Sara, de 9 anys, va veure el de la seva mare, em va mirar i em va dir "per mi no n'hi ha?" En fi, no sempre encertem. La veritat és que van quedar molt macos, mireu, crec que entendreu la decepció de la meva neboda, però vaig pensar que no li agradaria, ja em feia por que no tinguessin una bona acollida entre les grans, després de tantes creus brodades!, però, afortunadament, van tenir molt èxit.

Buenas noches y Feliz Año Nuevo! Hoy decimos definitivamente adiós a las fiestas de Navidad, aunque los Reyes pasaron el jueves, con el puente y el fin de semana esto se ha alargado un poco más de la cuenta.

Es el momento de plantearse buenos propósitos, nuevos proyectos o, simplemente, continuar adelante, que no es poco. Pero, antes, querría hacer un pequeño paréntesis para haceros una crónica de mis Navidades, si no habéis quedado hasta el gorro de las fiestas y queréis acompañarme.

Como cada año, en Nochebuena nos reunimos con mi familia política, nunca me ha gustado mucho este término, pero para aclararnos es el mejor, esto de sobrevenidos tampoco es que me convenza demasiado. Somos un grupo bastante numeroso y siempre acostumbramos a llevar un detallito para los mayores, concretamente para las señoras; ¡mira! la cosa va así, debe ser que los hombres no se lo han ganado.... alguna vez esto tendrá que cambiar, ¡quizás el año que viene! Ya estamos demasiado creciditos para hacer cagar el tió!

Los niños, que son los reyes de la fiesta, sí que lo hacen y esperaban el momento con impaciencia. Habían ido alimentando al Tió de Nadal que, según afirma mi sobrino Alex, iba loco por las galletas de chocolate y había dejado de lado las jugosas mandarinas que tanto le gustaban las Navidades pasadas. Después de cenar, cucharas de madera en mano, comenzó el ritual de hinchar a bastonazos al pobre tió, mientras entonaban la canción mágica que hacía que bajo la manta apareciesen los regalos.

Para esta ocasión había decidido hacer algo yo misma, en lugar de comprarlo. Pensé en un punto de libro, le pondría una cinta, así, también podría servir como adorno, a gusto del consumidor. Inicialmente también quería incluir a los niños, pero descarté la idea porque me pareció que no les haría gracia. Me equivoqué en algún caso, cuando mi sobrina Sara, de 9 anys, vió el de la su madre, me miró y me dijo "¿para mí no hay?" En fin, no siempre acertamos. La verdad es que quedaron muy bonitos, mirad, creo que entenderéis la decepción de mi sobrina, pero pensé que no le gustaría, ya me daba miedo que no tuvieran una buena acogida entre las mayores ¡después de tantas cruces bordadas!, pero, afortunadamente, tuvieron mucho éxito.

Brodat en vinil i cosit sobre feltre.
Bordado en vinilo y cosido sobre fieltro.

El dia de Nadal vam celebrar-ho a casa amb la meva mare i el meus germans. La meva germana, el meu cunyat, la meva neboda i el meu nebot tot just havien arribat el dia abans, com alguna vegada ja he comentat viuen a Italia i per nosaltres aquestes festes són un moment perfecte per retrobarnos. Quan la meva germana va veure la bola penjant al meu saló, de la que us parlava aquí, vaig saber que no és que fos possible que acabès viatjant a Italia, sino que era segur. Vaig regalar-li, així que me n'hauré de fer una altra!

Després va arribar Sant Esteve, vam anar a casa del meu germà i la meva cunyada, era el primer dinar familiar nadalenc que celebraven i van estar pendents de tots els detalls perquè tot sortís bé. La sogra del meu germà, molt aficionada al patchwork, ens va obsequiar amb aquesta graciosa caseta nadalenca, maquíssima. Gràcies Àngels!

El día de Navidad lo celebramos en casa con mi madre y mis hermanos. Mi hermana, mi cuñado, mi sobrina y mi sobrino habían llegado el día anterior, como alguna vez ya he comentado viven en Italia y para nosotros estas fiestas son un momento perfecto para reencontrarnos. Cuando mi hermana vió la bola colgante en mi salón, de la que os hablaba aquí, supe que no es que fuera posible que acabara viajando a Italia, sino que era seguro. Se la regalé, ¡así que me tendré que hacer otra!

Después llegó San Esteban, fuimos a casa de mi hermano y mi cuñada, era la primera comida familiar navideña que celebraban y estuvieron pendientes de todos los detalles para que todo saliera bien. La suegra de mi hermano, muy aficionada al patchwork, nos obsequió esta graciosa casita navideña, monísima. ¡Gracias Ángeles!


Caseta de patchwork feta a mà per Àngels
Casita de patchwork hecha a mano por Ángeles
Cap d'any, a casa, amb la meva mare, el meu germà i la seva dona, i la meva germana i el seu marit. Sopar amb un menú típicament italià per assegurar-nos salut i abundància, llenties i cotechino, i per les postres: panettone i pandoro amb xocolata calenta i gelat de vainilla, un sopar ben lleugeret. Clar que vam tancar la nit, gastronòmicament parlant, amb els dotze raïms de la sort, com no!
El dia d'Any Nou ho vam celebrar fora. Des de que el meu pare no hi és és un dia una mica trist, el trobem a faltar. A casa era un dia de festa grossa, coincidia la celebració de benvinguda a l'any i el sant del meu pare, Manel, que des de bon matí preparava la taula, la safata dels torrons i entrava i sortia de la cuina seguint les evolucions de la meva mare amb el menú del dia. Com riem amb tantes anècdotes i vivències, sempre ens acompanya el seu record i continuem celebrant l'arribada de l'any amb la mateixa alegria.

Finalment, Reis. La Cavalcada, la tarda del dia d'abans, la Pilar va venir amb el seu marit i el nen, amb la carta a punt per entregarla als patges. Què nerviós estava! Després de sopar van marxar de seguida, calia anar a dormir d'hora, passaven els Reis Mags d'Orient.

El dia de Reis ens vam reunir amb els meus sogres, els meus cunyats i cunyades i la seva mainada, tots quatre estaven ben excitats, bé, el petit no gaire, amb deu mesos encara no se n'entera. Soroll de papers estripats, rialles, "el que jo volia", en definitiva, un dia genial.

Fin de año, en casa, con mi madre, mi hermano y su mujer, y mi hermana y su marido. Cena con un menú típicamente italiano para asegurarnos salud y abundancia, lentejas y cotechino, y de postre: panettone y pandoro con chocolate caliente y helado de vainilla, una cena ligerita. Claro que cerramos la noche, gastronómicamente hablando, con las doce uvas de la suerte, ¡como no!

El día de Año Nuevo lo celebramos fuera. Desde que mi padre no está es un día un poco triste, le echamos de menos. En casa era un día de fiesta por todo lo alto, coincidía la celebración de bienvenida al nuevo año y el santo de mi padre, Manuel, que desde buena mañana preparaba la mesa, la bandeja de los turrones y entraba y salía de la cocina siguiendo las evoluciones de mi madre con el menú del día. Cómo nos reimos con tantas anécdotas y vivencias, siempre nos acompaña su recuerdo y continuamos celebrando la llegada del año con la misma alegría.

Finalmente, Reyes. La Cavalgata la tarde del día anterior, Pilar vino con su marido y el nene, carta en ristre para entregarla a los pages. Qué nervioso estaba! Después de cenar se fueron enseguida, había que irse a dormir pronto, pasaban los Reyes Magos de Oriente.

El día de Reyes nos reunimos con mis suegros, mis cuñados y cuñadas y sus criaturas, los cuatro estaban muy excitados, bien, el pequeño no demasiado, con diez meses aún no se entera. Ruido de papeles rotos, risas, "lo que yo quería", en definitiva, un día genial.


Avui hem despenjat els estels i els pares Noel, hem embolicat tots els ornaments amb paper de seda i ho hem guardat bé, esperant l'arribada dels propers Nadals. Per la meva banda, hauré de començar a pensar què faré pels regals d'aquest any, m'ha agradat l'experiència i ja tinc algunes idees, però ja us les explicaré una miqueta més endavant!

Espero que contineu aquí per compartir-les amb vosaltres. Us desitjo el millor per aquest 2011 que tot just hem començat.

Hoy hemos descolgado las estrella y los papa Noel, hemos emvuelto todos los adornos con papel de seda y los hemos guardado bien, esperando la llegada de las próximas Navidades. Por mi parte, tendré que empezar a pensar qué haré para los regalos de este año, me ha gustado la experiencia y ya tengo algunas ideas, pero ya os las explicaré un poquito más adelante!

Espero que continuéis aquí para compartirlas con vosotras. Os deseo lo mejor para este 2011 recién empezado.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...