Pàgines

dimarts, 25 de juny del 2013

La vànova solidària del fòrum Mil Puntadas - La colcha solidaria del foro Mil Puntadas

Fa uns mesos, les nostres companyes del fòrum Mil Puntadas ens van proposar apuntar-nos a una iniciativa solidària.

El 2013 va ser declarat Any de les Enfermetats Rares i se'ls va ocòrrer que podíem fer alguna cosa: una labor conjunta que oferiríem a alguna associació perquè recaptés diners amb la seva venda o subasta. Es tractava de confeccionar una vànova entre totes, amb quadrats de 25 x 25 cm brodats amb punt de creu en tela Aida de 14 o 16, i units amb una tela apropiada que els emmarcaria.

La iniciativa va tenir molt bona acollida i totes les participants vam votar la temàtica i el color dels brodats. Per unanimitat vam decidir que el tema seria de lliure elecció i el color, el blau, en qualsevol de les seves tonalitats.

Hace unos meses, nuestras compañeras del foro Mil Puntadas nos propusieron apuntarnos a una iniciativa solidaria.

El 2013 fue declarado Año de las Enfermedades Raras y se les ocurrió que podíamos hacer alguna cosa: una labor conjunta que ofreceríamos a alguna asociación para que recaudara dinero con su venta o subasta. Se trataba de confeccionar una colcha entre todas, con cuadrados de 25 x 25 cm bordados con punto de cruz en tela Aida de 14 o 16, y unidos con una tela apropiada que los enmarcaría.

La iniciativa tuvo muy buena acogida y todas las participantes votamos la temática y el color de los bordados. Por unanimidad decidimos que el tema sería de libre elección y el color, el azul, en cualquiera de sus tonalidades.


La Pilar i jo ja vam acabar els nostres quadres i aquí els teniu, just abans d'entrar al sobre per enviar-los a la Roser, que s'encarrega de coordinar totes les qüestions relacionades amb aquest projecte.

Tinc moltes ganes de veure com queda muntada i de que serveixi per recaptar una bona xifra per l'ONG a la que destinem la nostra vànova.

Pilar y yo ya acabamos nuestros cuadrados y aquí los tenéis, justo antes de entrar en el sobre para enviárselos a Roser, quien se encarga de coordinar todas las cuestiones relacionadas con este proyecto.

Tengo muchas ganas de ver cómo queda montada y de que sirva para recaudar una buena cifra para la ONG a la que destinaremos nuestra colcha.


Pour Myrtille, cor del trio Camille, Paul et Myrtille de Renato Parolin  (Tela Aida 14 / fil mouliné DMC 803)
Pour Myrtille, corazón del trío Camille, Paul et Myrtille de Renato Parolin  (Tela Aida 14 / hilo mouliné DMC 803)


Hem brodat totes juntes per una bona causa!      ¡Hemos bordado todas juntas por una buena causa!

divendres, 21 de juny del 2013

Per què no em fas una bosseta? / ¿Por qué no me haces un bolsito?

Estava repassant el bloc i m'he quedat meravellada de com de manta estic d'un temps cap aquí. Encara que és ben cert que hem passat una època mogudeta i no li he dedicat ni un minut, ara ja no tinc més raó que la mandra de reprendre l'activitat blocaire. Per tant, avui poso punt i final a aquest llarg parèntesi.

Estaba repasando el blog y me he quedado maravillada de lo manta que estoy de un tiempo a esta parte. Si bien es cierto que hemos pasado una época movidita y no le he dedicado ni un minuto, ahora ya no tengo más excusa que la pereza de retomar l'actividad bloguera. Por tanto, hoy pongo punto y final a este largo paréntesis.

Per començar suaument, he recuperat un esborrany que feia molt de temps que esperava pacientment i he preparat aquest monogràfic sobre les bosses de patchwork que he confeccionat, que, per cert, ràpidament ha estat llest. Dues en total, aquest és el meu balanç.

Para empezar suavemente, he recuperado un borrador que hacía mucho tiempo que esperaba pacientemente  y he preparado este monográfico sobre los bolsos de patchwork que he confeccionado, que, por cierto, rápidamente ha estado listo. Dos en total, éste es mi balance.

Aquesta va ser la meva primera bossa, un projecte per aprendre la tècnica del log cabin. Haig de dir que és una de les que més m'agrada fer, és molt fàcil i ordenada, i, un cop ben asimilada, no té cap secret.

Éste fue mi primer bolso, un proyecto destinado a aprender la técnica del log cabin. He de decir que es una de las que más me gusta hacer, es muy fácil y ordenada, y una vez bien asimilada, no tiene ningún secreto.


Per contra, aquesta, ja va ser tota una altra cosa. Feta a petició de la meva neboda Débora, a qui no puc negar gairebé res, el cert és que em va dur uns quants mals de cap. Ella no em va dir com la volia, només em va demanar una bosseta quan li vaig ensenyar la que havia fet, i vaig ser jo, tota sola,  la que es va liar amb certes complicacions. Està feta combinant tires de tela longitudinals i encarant-les, sense cosirles totalment, per aconseguir l'efecte de contrast de colors al aparèixer la tela del revers.

Por contra, ésta, ya fue otra cosa. Hecha a petición de mi sobrina Débora, a quien no puedo negar casi nada, lo cierto es que me acarreó unos cuantos dolores de cabeza. Ella no me dijo cómo la quería, solamente me pidió un bolsito cuando le enseñé el que me había hecho, y fui yo solita la que se lió con ciertas complicaciones. Está hecha combinando tiras de tele longitudinales y encarándolas, sin coserlas totalmente, para conseguir el efecto de contraste de colores al aparecer el reverso de la tela.

Les fotos són de fa un parell d'anys, i això que li vaig dir: vinga! que et faig unes fotos i publicaré una entradeta al bloc. La cosa va quedar en l'esborrany del que us parlava. Per fi veurà la llum!

Las fotos tienen un par de años, y eso que le dije: ¡venga! que te hago unas fotos y publicaré una entradita en el blog. La cosa quedo en el borrador del que os hablaba. Por fin verá la luz!


Ara tinc una llarga llista de peticions per atendre, els agrada tot: bosses, cistelles de trapillo, bufandes de ganxet, quadres de punt de creu... la pregunta Què em faràs un o una ......? està a l'ordre del dia i a mi em sembla genial l'èxit del meus treballs entre la meva familia i amics. Em fa molt feliç! A més a més, és una font inesgotable de regals que sempre compten amb una fantàstica acollida.

Ahora tengo una larga lista de peticiones para atender, les gusta todo: bolsos, cestas de trapillo, bufandas de ganchillo, cuadros de punto de cruz ... la pregunta ¿Qué me harás un o una .... ? está al orden del día y a mí me parece genial el éxito de mis trabajos entre mi familia y amigos. ¡Me hace muy feliz! Además, es una fuente inagotable de regalos que siempre cuentan con una fantástica acogida.

Segur que totes sabeu de què parlo, oi?          Seguro que todas sabéis de qué hablo ¿verdad?

Bon cap de setmana i bona revetlla de Sant Joan.       Buen fin de semana y feliz verbena de San Juan.

Follow my blog with Bloglovin

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...